Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Antonio Pellicer Martínez
Medicina
Metge.
Catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, és director de l’Institut Valencià d’Infertilitat IVI, punt de referència en reproducció humana que actualment compta amb centres en diverses ciutats entre les quals el centre original de València, Barcelona, Castelló i Mèxic DF Fou cofundador del centre, l’any 1990, i entre els seus èxits destaca haver aconseguit el primer embaràs als Països Catalans, i el segon del món, d’una dona el marit de la qual s’havia sotmès amb anterioritat a una operació de vasectomia, mitjançant la utilització d’espermatozoides testiculars Aquest èxit de la ciència s’…
Diego Pérez de los Cobos Orihuel
Política
Militar de la guàrdia civil murcià.
Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la comandància de…
Maria Dolors Garcia i Ramon
Geografia
Geògrafa.
Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986
Ferran Garcia-Oliver
Literatura catalana
Història
Historiador i prosista.
Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991 i La vall de les sis mesquites 2003 —estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval—, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 L’any 2015 guanyà el premi Joan Fuster d’assaig amb Nació, ancestres i ADN , publicada amb el títol Valencians sense ADN Relats dels orígens 2016 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París…
Beniarrés

Municipi
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d’Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés
, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia.
El territori és molt muntanyós 1 000 m a la cresta del Benicadell, i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars 55% de la superfície total, de propietat estatal i comunal L’agricultura és predominantment de secà el regadiu 87 ha es localitza a les deus i a la vora del riu El conreu més estès és el d’oliveres 736 ha, seguit del de cereals, vinya i ametllers La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura oli i farina La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort descens entre el…
riu de Vernissa
Riu
Riu de Beniarjó (Safor), afluent, per l’esquerra, del riu d’Alcoi.
Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge…
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,
marquesat de Guadalest
Història
Títol concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia
baronia d’Arenós
Història
Feu que incloïa els castells d’Arenós i el lloc de la Pobla d’Arenós amb un terme que comprenia els actuals termes municipals de la Pobla d’Arenós i de Campos d’Arenós (Alt Millars), concedit el 1242 a Eiximèn Peres de Tarassona, dit des d’aleshores Eiximèn Peres d’Arenós.
El 355, la baronia passà a la casa ducal de Gandia pel matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia el 1464 fou confiscada a llur net Jaume, contrari a Joan II de Catalunya-Aragó La baronia restà inclosa en el ducat de Vilafermosa concedit pel mateix rei al seu fill Alfons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina