Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es dedica a la…

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn,…

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants

Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup…

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with History…

Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert…

Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més apreciada dins…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’…

Fou autodidacte en la seva formació musical, encara que passà un any a la Universitat de Durham 1949-50, on estudià amb Arthur Hutchings i AEF Dickinson Collaborà en nombroses publicacions com a crític musical, editor i director Music Survey -fundador 1947 i editor 1949-52-, Musical Times -crític del 1953 al 1957-, Daily Telegraph -periodista en 1959-64- i The Listener -crític des del 1964- Posteriorment fou professor de música a la Universitat de Sussex 1970-76 i el 1977 es doctorà a la Universitat de Southampton amb una dissertació sobre G Mahler Escriví sobre una àmplia varietat de…

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista Gràcies a la…