Resultats de la cerca

Era conseller secretari de Lluís XIV de França Aquest l’envià 1702 a Felip V de Castella, que li havia demanat un expert per a refer les decaigudes finances castellanes La seva gestió fou eficaç millorà els proveïments de l’exèrcit i estimulà les manufactures Reorganitzà l’administració amb un criteri racionalista i aconsellà d’introduir-hi el càrrec d’ intendent suggeriment dut a la pràctica pel comte de Bergeyck, el 1711 La seva antipatia i insolència el feren impopular i hagué d’abandonar la cort 1706 Reclamat a Madrid el 1713 i recompensat amb el títol de comte de Vinaròs, intervingué en…

Autor de nombroses antologies poètiques i propulsor de la revista “Poésie I” i de les edicions de Saint-Germain-des-Prés Ha publicat, entre d’altres, les següents obres L’horloge de vie 1966, Miroir oblique 1969, En soi le chaos 1960-1974 1976, Cent poètes pour les jeunes d’aujord’hui 1980, L’humour des poètes 1982 i Histoire de l’entretemps 1985

Fou un dels primers a descriure els vasos quilífers de l’organisme humà, amb una correcta interpretació de la circulació limfàtica, a les seves obres De circulatione sanguinis et chyly motu 1651 i De thoracis lacteis 1651

Fill del filòsof Frédéric Paulhan, el 1920 esdevingué secretari de la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director del 1925 al 1940 Membre de la Resistència intellectual durant la Segona Guerra Mundial, fundà la publicació clandestina Les lettres françaises 1941 La seva obra, alhora concisa i paradoxal, es compon d’assaigs crítics i contes enigmàtics Le guerrier appliqué 1915, Les fleurs de Tarbes 1941, Clef de la poésie 1944, Causes célèbres 1950 Obtingué el Grand Prix de literatura de l’Académie Française

Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…

Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…

El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…

Estudià en les plantes els efectes de la llum i n'observà la producció d’oxigen i diòxid de carboni és autor de l’obra, en cinc volums, Physiologie végétale 1799-1800

Amic d’AGide, fou un dels fundadors de la Nouvelle Revue française 1909 Conreà la novella i el conte L’inquiète paternité 1913, Le camarade infidèle 1922 l’assaig Plaisir à Corneille 1936, Madeleine et André Gide 1956 i el teatre, com Les fils Louverné 1914