Resultats de la cerca

Atacà la moral i les institucions vigents amb truculència abrandada És autor de Champavert 1833 i Madame Putiphar 1839

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost

A l'inici de la seva carrera es dedicà al disseny de vestuari teatral Treballà en diverses cases d’alta costura i el 1962 posà casa pròpia També es dedicà al  prêt-à-porter Les  seves creacions, que es presentaren a Barcelona, destacaren pel gran refinament i sofisticació, molt sovint inspirades en l’art de països exòtics o d’èpoques passades L'any 1992 la propietat i la direcció de la seva empresa passaren al grup japonès Seibu, bé que mantingué la marca Adquirida 2000 per l'home de negocis francès Alain Duménil, tancà definitivament el 2008 Fou també molt conegut per les celebritats que…

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…

Després d’intentar l’ingrés a l’Escola Naval i de matricular-se en arquitectura, feu el servei militar en l’aviació Pilot civil de la societat Latécoère 1926, dugué a terme diverses missions, algunes de les quals li inspiraren la primera novella, Courrier du Sud 1928, i sobretot Vol de nuit 1931, traducció catalana 1965, que obtingué el premi Fèmina Durant la convalescència d’un greu accident 1937, acabà Terre des hommes 1939, gran premi de l’Académie Française Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, etapa que es reflectí en Pilote de guerre 1942 Desmobilitzat, residí als EUA fins el…

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Desplegà la major part de la seva activitat a Londres, on s’establí És considerat un innovador de l’escultura anglesa, per tal com hi introduí l’alè barroc Entre les seves obres cal esmentar la Tomba del duc d’Argyl i els retrats de WHogarth i GFHändel ambdós a la National Portrait Gallery de Londres

És autor dels llibres Musiques d’aujourd’hui 1923, La musique dans le ballet moderne 1943, La Symphonie 1949, Histoire de la musique 1950, Claude Debussy 1957 i Gabriel Fauré 1960 Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, especialment a Mercure Musical i Revue Musicale

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple