Resultats de la cerca
Es mostren 966 resultats
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida per una…
Francesc Estapoll
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí
Banda dels Quatre
Nom amb el qual és coneguda l’ala esquerra del partit comunista xinès a la mort de Mao Zedong, composta per Jiang Qing, vídua de Mao Zedong, Zhang Chunqiao, Wang Hongwen i Yao Wenyuan.
Acusats d’activitats contrarevolucionàries, foren empresonats el 1976 i condemnats el 1981 a mort Jiang Qing i Zhang Chunqiao o a molts anys de presó L’execució de les dues penes capitals fou ajornada fins el 1983, en què foren commutades per la presó a perpetuïtat Tot l’afer de la Banda formà part de l’abandó del maoisme seguit pels successors de Mao Zedong
Llucmaçanes
Poble
Poble del municipi de Maó (Menorca), situat al S de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85 Fou centre d’una companyia
Emili de Molins
Història
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia
Historiador.
Fou militar i formà part de la Unión Militar Democrátic a Llicenciat i doctorat en història a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història contemporània en abandonar l’exèrcit després de l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer Destacat especialista en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola, publicà més de trenta obres sobre aquest tema Sobresurten Historia del ejército El peso de un grupo social diferente 1983, El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil 1983, El problema militar en España 1990, Weyler,…
Enric Capó i Puig
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Membre d'una família de tradició metodista des del segle XIX, estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handsworth de Birmingham, Anglaterra Fou professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics, professor de teologia del Seminario Evangélico Unido, director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista Carta Circular , òrgan de l’Església evangèlica espanyola, responsable de Cristianismo protestante , i collaborador del llibre La nostra vocació 1967 Des del 1973 s'integrà en l'equip…
Jaume Ferrer i Hernández
Química
Farmacèutic i químic.
Fou professor a les universitats de Barcelona i Madrid i, a partir del 1912, catedràtic de química a la de Sevilla És autor, entre altres estudis, de Nota sobre la turba del Ebro, Minerales del cabo de Creus 1902 i Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares
Joan Andreu Balenchana
Medicina
Metge.
Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820
Pau de Llanes
Marí.
El 1810 combaté la invasió napoleònica en l’armada anglesa Ingressà en la marina espanyola, i lluità a l’Amèrica del Sud contra els independentistes Exercí diversos càrrecs oficials i fou cap de la comandància de marina de València 1846-50
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina