Resultats de la cerca
Es mostren 8009 resultats
Guy Robert
Música
Llaütista i director francès.
Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb l’Ensemble…
Robert Tear
Música
Tenor gal·lès.
Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990…
Roberta Knie
Música
Soprano nord-americana.
Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…
Cesare Arzelà
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Estudià les funcions reals, diversos criteris de les quals porten el seu nom
Luis Alberto Cubilla Almeida
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem dret, a l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona procedent del Peñarol 1959-62 del seu país, i hi romangué fins el 1964 Disputà 16 partits de Lliga, en els quals marcà dos gols, i fou campió de la Copa 1963 Retornà a l’Amèrica del Sud per jugar amb el River Plate 1964-68, el Nacional 1969-1974, el Santiago Morning 1975 i el Defensor 1976 Al llarg de la seva carrera guanyà nou campionats de l'Uruguai 1958-61, 1969-72, 1976, la copa Libertadores 1960, 1961, 1971, la copa Intercontinental 1961, 1971 i la copa Interamericana 1972 Amb la selecció de l’Uruguai fou trenta-vuit vegades…
Kirill Petrovic Kondrašin
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià teoria musical a la seva ciutat natal amb N Žil’ajev i en 1932-36 fou deixeble de B Khajkin en direcció d’orquestra al Conservatori de Moscou Debutà el 1934 al Teatre de Música Nemirovic-Dancenko de la mateixa ciutat dirigint Les campanes de Corneville , de R Planquette Durant el període 1936-43 fou director musical del Teatre Malyj de Leningrad, on dirigí diverses òperes del repertori italià especialment puccinià i de compositors soviètics contemporanis com Pašcenko o M Cer’omukhin El 1943 passà al Teatre Bol’šoj de Moscou El 1956 deixà l’òpera per dirigir repertori simfònic,…
Byron Janis
Música
Nom amb què és conegut el pianista nord-americà Byron Yanks.
A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…
Sílvia Tortosa i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas i Nuestro amigo el libro i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1 o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el filó de la…
Vera F’odorovna Panova
Literatura
Escriptora russa.
De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961
Cosme Parpal i Marquès
Historiografia
Literatura
Professor, historiador i assagista.
Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina