Resultats de la cerca

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…

Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954

Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa

Invàlida de naixement, estudià a Madrid i a París 1910 Treballà amb Van Dongen i s’inscriví al grup cubista de Juan Gris, Marie Laurencin i André Lhote Pintà escenes de la vida popular, maternitats i infants L’enfant à la glace , Musée d’Art Moderne, París L’allargament de les perspectives emfasitzà els seus personatges i els donà un contorn notablement retallat, d’una inspiració expressiva que reflecteix nostàlgia i dolor

Fou construït el 1894 a West Orange Nova Jersey per Thomas A Edison Era una mena d’hangar tot pintat de negre dins el qual els actors, vestits i maquillats de blanc, produïen sobre el fons negre la sensació de relleu La llum hi penetrava per les teulades obertes, i, pel fet d’ésser tot l’estudi muntat sobre raïls, n’era garantida l’orientació segons la direcció dels raigs solars

Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la tradició…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva carrera…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de la New York…