Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Jan Santana Fuster
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic El Masnou, s’inicià en vela lleugera El 1974 fou subcampió d’Europa i medalla de bronze en el Mundial de la classe 470 Es proclamà campió del món de vaurien 1976 amb Pedro Campos i campió d’Espanya en la classe tornado 1987 En la modalitat creuer assolí els títols estatals en les categories IMS 600 2002 i GP42 2008 i el Campionat d’Espanya en solitari 2008 Guanyà la Ruta del Descobriment 1992 i la medalla de bronze en el Campionat del Món de naxis 1992 Participà en tres voltes al món Whitbread El 1990 fundà l’empresa Santana Race Group que treballa en la…
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el…
Teià
Teià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès al vessant sud-occidental de la serra de Sant Mateu fins prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…
Josep Pont i Gol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’…
Mònica Azón Canalda
Vela
Periodisme
Regatista i periodista esportiva.
S’inicià en les categories infantils del Club Nàutic el Masnou En classe 420, obtingué el cinquè lloc del Campionat del Món juvenil 1988 i guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1989 Ha participat en tres Jocs Olímpics Barcelona 1992, on fou regatista de reserva, Atenes 2004 i Pequín 2008 Guanyà dos Campionats del Món en classe Yngling 2002, 2006, un Campionat d’Europa també en classe Yngling 2006 i sis Campionats d’Espanya en classe 470 Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat Europeu de first class 8 2001 Participà en diverses competicions, juntament amb la seva germana…
Jordi Xammar Hernández
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Masnou, el 2008 es proclamà campió estatal en optimist i guanyà la Copa d’Espanya de la mateixa classe A quinze anys començà a navegar en la classe 420 amb Joan Herp, amb qui es proclamà campió del món ISAF 2010, 2011 i juvenil 2011, i campió d’Espanya juvenil 2009, 2010 i en categoria absoluta 2010 també guanyaren la Copa d’Espanya juvenil 2008, 2009 i en categoria absoluta 2009 A partir de l’any 2012, també formant equip amb Joan Herp, competí en la classe 470 i guanyà el Campionat del Món juvenil 2013, 2014, el d’Europa juvenil 2014 i la Copa d’Espanya,…
Maria Planas Monge

Maria Planas Monge
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugadora i entrenadora de basquetbol.
Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la competició de…
Consell
Vista general del municipi de Consell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, entre el raiguer de la serra de Tramuntana i la plana central i drenat pel torrent de Solleric.
L’agricultura gairebé tota de secà ocupa pràcticament tot el terme 99,8% de la superfície total els principals conreus són l’ametller 692 ha, els cereals 211 ha, l’olivera 205 ha, el garrover 122 ha, la vinya 45 ha i la figuera 22 ha el regadiu es limita a 7 ha Hi ha bestiar oví uns 150 caps, porcí uns 175 caps i boví uns 230 caps hom cria animals de granja Hi és tradicional la fabricació d’espardenyes i de coltells actualment hi ha indústria del calçat i de la construcció El poble 1 913 h agl i 103 h diss 1981, consellers 154 m alt és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia…
Centre Ecumènic de Catalunya
Associació creada oficialment el 1984, a Barcelona, per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.
És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i…
Pere Pasqual
Historiografia catalana
Literatura catalana
Notari i dietarista.
Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen la major…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina