Resultats de la cerca

Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín Passà una temporada a París Exposà individualment i collectivament en diverses ciutats de l’Estat espanyol Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendisme ingenu

Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s XVIII Pel…

Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran riquesa informativa…

Fou campiona de Catalunya dels 200 m a l’aire lliure 1994, 1996, 1998 i en pista coberta 1994, 1998 També fou campiona catalana dels 4 × 100 m amb el Club Natació Poble Nou 1997 i amb el T2-CG Barcelonès-Club Natació Barcelona 1999 Anteriorment, havia estat campiona catalana promesa dels 100 m i els 200 m entre el 1991 i el 1993

Coneguda com Nona , es formà a les categories inferiors del Futbol Sala Rubí La temporada 2007-08 fitxà pel FSF Castelldefels i poc després jugà a l’AE Penya Esplugues Posteriorment retornà al FS Rubí, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 2010-11 Amb la selecció catalana disputà diversos Campionats d’Espanya i guanyà el primer Campionat del Món de l’AMF 2008, disputat a Reus, en què marcà dos gols en la final

Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto

És autor d’una quarantena de sardanes i de música per a cobla, i també compongué música per a orquestra, piano o orgue i música coral Fou membre i posteriorment director de la Schola Cantorum del Seminari de Barcelona, on estudià Algunes de les seves sardanes són Primavera , La pubilleta se’ns casa , Barcelona Olímpica , Camí de les Farreries o L’Ideal d’en Clavé

Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes

Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any  1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text