Resultats de la cerca

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya

Defensa central, jugà al FC Barcelona 1996-98, provinent del Parma 1994-96 Amb el Barça disputà 69 partits i marcà dos gols Fou campió de Lliga 1998, de Copa del Rei 1997, 1998, de la Recopa 1997, de la Supercopa d’Europa 1997 i de la Supercopa d’Espanya 1996 Fou 110 vegades internacional amb Portugal Participà en la Copa del Món de Corea-Japó 2002 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona

Fill hereu de l’emperador Carles I rei Carles IV d’Hongria i de Zita de Parma, hagué d’exiliar-se amb els seus pares Jurista i polític europeista, publicà diversos escrits sobre aquests temes Antinazi, li foren confiscats els béns que tenia a Àustria El 1972, després d’haver signat una renúncia als seus drets de successió, aconseguí permís per a residir a Àustria El 1951 es casà, a Nancy, amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen

Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…

El govern italià decreta el confinament de 14 províncies del nord del país per frenar l’expansió del coronavirus Entre les zones confinades hi ha les ciutats de Venècia i Milà, Parma i Mòdena La mesura, que afecta un total de 16 milions de persones, es pren després de saber-se que Itàlia és el segon país amb més contagis del món, després de la Xina El 23 de març s’estén el confinament total a la resta d’Itàlia

Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors