Resultats de la cerca

Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina

Els seus decrets foren la convergència del gallicanisme , del darrer jansenisme i del reformisme illustrat Illustració i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei , de Pius VI 1749, butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església

Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum

Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació