Salve Regina

Antífona del breviari, començada amb aquests mots, que hom canta després de les completes en honor de la Mare de Déu i que esdevingué una de les pregàries més populars del catolicisme.

Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi (Velai). D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau. Introduïda a Cluny (1135), penetrà aviat al Cister i en altres ordes. Pius V la inclogué en el breviari romà (1565). Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina.