Resultats de la cerca

Acusat davant la inquisició, hagué d’exiliar-se a Portugal, on morí a la presó inquisitorial És l’iniciador de l’obra històrica Šebet Yĕhudà ‘La vara de Judà’, continuada pel seu descendent Šĕlomó ibn Verga

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…

Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i la creació d’…

Estudià música amb Pedro Ciruelo a la Universitat d’Alcalá de Henares i amplià coneixements a Itàlia El 1528 és documentat com a mestre de capella a la catedral portuguesa d’Évora, on estigué actiu fins el 1544 Establert a Coïmbra els darrers anys de la seva vida, exercí de professor a la universitat d’aquesta ciutat Escriví dos tractats musicals que foren els primers impresos a Portugal, tot i que són escrits en castellà Tractado de canto llano 1533 i Tractado de canto mensurable 1535, que conté els primers exemples de polifonia editats a Portugal

Extrem dret, fou jugador del Futbol Club Barcelona la temporada 2003-04, procedent de l’Sporting de Lisboa, amb el qual disputà 41 partits i marcà 3 gols La temporada següent passà a jugar al Porto Ha estat diverses vegades internacional amb Portugal

Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de…

Defensa central, jugà al FC Barcelona 1996-98, provinent del Parma 1994-96 Amb el Barça disputà 69 partits i marcà dos gols Fou campió de Lliga 1998, de Copa del Rei 1997, 1998, de la Recopa 1997, de la Supercopa d’Europa 1997 i de la Supercopa d’Espanya 1996 Fou 110 vegades internacional amb Portugal Participà en la Copa del Món de Corea-Japó 2002 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004

Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

Format al Club Olímpico, es proclamà doble campió de Catalunya d’aficionats 1971, 1972 del pes semipesant Fou preseleccionat per Portugal per als Jocs Olímpics de Munic 1972 i a partir d’aquell any passà a professional