Resultats de la cerca

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…

José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon…

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Marxà a Itàlia l’any 1950, on fou deixeble de Roberto Longhi, un dels grans historiadors de l’art del segle XX Establert a Barcelona el 1944, desenvolupà una tasca docent rellevant com a professor d’història de l’art i secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-70 i com a director de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1975-77, en la qual havia ingressat com a professor el 1970 Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ser cap del departament d’història de l’art Fou…

Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…

La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de diverses…

Deixeble de GDavid, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de collocar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic QMetsys És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina Kunsthistorisches Museum, Viena, de La fugida a Egipte Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers i del Pas de la llacuna Estígia Museo del Prado, Madrid, el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements naturalistes,…

Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la Natura Morta…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…