Resultats de la cerca

Amb la selecció catalana es proclamà campió estatal 2009 i guanyà la medalla de bronze 2012 als Campionats d’Espanya de l’especialitat de llancer

Començà la seva trajectòria a l’Hospitalet 1982-83 i el Centre d’Esports Sabadell 1983-84 Fou fitxat pel Saragossa i jugà dues temporades 1984-86 a l’Aragó, l’equip filial, tot i que debutà amb el primer equip a la Lliga el 2 març de 1986 La temporada 1986-87 jugà cedit al Sabadell, com a defensa lateral esquerre i migcampista, en 26 partits a primera divisió, i a la següent retornà al club aragonès Posteriorment, jugà amb l’Atlético Madrileño 1988-90 i el Palamós 1990-92

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Sorgida del collegi Sant Ferran de Castelldefels, des de la seva fundació jugà, en la posició d’extrem, al Rancho Castelldefels, amb el qual obtingué l’ascens a la màxima categoria 1978-79, la Copa de la Reina 1980 i el subcampionat de Lliga 1980, 1981 Fou dos cops internacional amb la selecció espanyola i es retirà en el club de Castelldefels l’any 1988, ja sota la denominació de BM Castelldefels

Es formà al Club Natació Banyoles i el 1973 passà al Club Natació Barceloneta Fou quatre vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1970, 1971 i 200 m lliure 1971, 1973 Fou sis vegades campió d’Espanya a l’estiu en 100 m lliure 1973, 1974 i 200 m lliure 1972, i a l’hivern en 100 m lliure 1975 i 200 m lliure 1972, 1973 Durant el període 1970-74 millorà onze rècords d’Espanya, tots en proves de relleus Fou cinquanta-dues vegades internacional i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1973, i l’espanyola, la medalla de serveis…

Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m 1967, 1969 i 200 m 1962, 1963, 1965 El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m 1965 i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana 1961, 1965, 1969, 1971 Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola de Natació…

Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el Club Nàutic…

Es formà al Club Egara, on jugà tota la seva trajectòria esportiva Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999, 2000, quatre Copes del Rei 1993, 1998, 1999, 2000 i sis Lligues 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, 2000 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996, on obtingué la medalla d’argent

Jugador de cesta punta del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1988, 1989, 1990 i Jordi Orgillés 1992 Fou jugador professional 1993-97

Arribà al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1943-44, en què debutà a la primera divisió, on jugà com a titular a les primeres jornades Actuà a l’equip vallesà set temporades 1943-50, en què disputà 81 partits a primera divisió i 26 a segona Després passà al Girona 1950-51 i a l’Espanyol 1951-52