Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Santa Maria de Biosca Sant Nicolau de Biosca Mare de Déu del Pla o Sant Pelegrí Sant Miquel de Lloberola Santa Maria del Solà Sant Miquel del Masdenforn Sant Andreu de Montconill Sant Pere Sasserra Cervera Sant Nicolau del castell de Cervera Santa Maria de Cervera Sant Joan de la comanda de l’Hospital Sant Bernat Sant Salvador de Cervera Sant Antoni Convent de Sant Francesc Sant Pere Gros Sant Salvador de Vergós de Cervera Sant Miquel de la Prenyanosa Santa Maria de Malgrat Sant Pere de Castellnou d’Oluja Sant Pere de la…

El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals, sense nervi,…

Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari,…

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no es faria…

Installada a Valls Alt Camp des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap Pere Anton Veciana i Rabassa 1704, fill de Josep Veciana i Moles , filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit , que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset Valls, Alt Camp ~1735 — 1789 des del 1762 després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys, casat 1755 amb Maria de Miró i…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès N, Granollers extrem NW, Montornès del Vallès W, Vallromanes S, i els de Vilassar de Dalt SE i Òrrius NE, ambdós pertanyents a la comarca del Maresme La Serralada Prelitoral ocupa tota la franja de llevant i encara avui representa una extensa superfície forestal malgrat la progressiva degradació Al N, el límit amb la Roca del Vallès segueix la línia que marca el torrent de Can Congostell o de Valldarió al NE amb Òrrius per la serralada de Séllecs, a través del coll de SantPere, el Turó Rodó i el turó…