Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Sant Julià de Vilacorba o de Moreta (les Llosses)
Art romànic
> Situació L’església de Sant Julià de Vilacorba, antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es troba situada al sector nord-oriental del terme, a la masia de can Moreta Mapa 293M781 Situació 31TDG213687 Hom hi pot accedir per un camí de bosc que comença a la carretera comarcal que va de Borredà a les Llosses, camí que dura uns 4 km NPP Història L’actual parròquia de Sant Julià de Vilacorba correspon a l’antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, que apareix com una possessió del bisbat d’Urgell, “ parrochiam Palomera sive Palomerola ”, en l’acta de consagració de la Seu, datada al 839…
Sant Sadurní de Salelles (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, actualment molt reformada i mig tapada per altres construccions modernes A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el petit nucli poblacional de Salelles, estès a la banda nord-oriental del terme Long 1°47’14” - Lat 41°42’10” Hom hi va per la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana Prop del quilòmetre 3 i una mica abans d’arribar a una gasolinera, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que amb poca estona uns 500 m mena al llogarret de Salelles, on hi ha la…
Torre de Sant Joan (Osor)
Art romànic
Situació Fortalesa situada sobre un petit puig a tocar de la riera d’Osor en resta una notable torre i elements dels murs que la protegien A Caballé La torre coneguda amb el nom històric de Sant Joan queda situada a l’extrem d’un contrafort, a l’esquerra de la riera d’Osor, a uns 2 km d’aquesta població El seu emplaçament damunt un pas estret tenia com a missió el control i la defensa de l’únic accés a la vila, pel cantó de llevant Per arribar-hi cal deixar la carretera que va d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, un cop passat el quilòmetre 8, i travessar la riera per un pont que mena a una…
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una nova planta…
Castell d’Arçan (Sornian)
Situació Ruïnes de la fortalesa, presidides per una torre, molt malmesa ECSA - A Roura Les seves ruïnes són visibles en una petita elevació al costat de la masia del mateix nom, al SW de Sornian Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 43′ 05″ N - Long 2° 25′ 45″ E Per a arribar al mas Arçan cal prendre a la sortida de Sornian, en direcció a Rebolhet, el camí que condueix a la capella de Sant Miquèl i es dirigeix cap al SE, passant pel mas Corbós PP-CPO Història Se’n sap poc, de la història d’aquesta fortalesa La vila d’Arçan fou confirmada per la butlla que el papa Sergi IV atorgà el 1011 al novell…
vacunar
Acció d’aplicar amb finalitat profilàctica o terapèutica vacunes preparades amb gèrmens vius, atenuats o morts o amb llurs productes, els quals provoquen immunitat activa i específica contra determinades infeccions futures o acabades d’adquirir, provocades pels mateixos agents o per altres de molt semblants.
Sistema Europeu de Documentació i Informació per a l’Educació
Educació
Sistema d’informació que consisteix en una base de dades que recull informació sobre les investigacions en temes educatius, acabades o en curs de realització, que cada estat considera més rellevants. És coordinat pel Centre per l’Educació a Europa del Consell d’Europa.
bracera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles més o menys retallades, tija angulosa, aspra i ramificada, de 30 a 80 cm, i capítols terminals de flors rosa púrpura, amb involucre format per bràctees acabades en 3-6 espines groguenques ben visibles.
Viu a la regió mediterrània, en els fenassars dels marges, vora els sembrats, les vinyes, etc, que tendeix a envair
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
cavaller
Història
A partir del segle XIII, membre de militar
, anomenat sovint simplement militar; a partir del segle XV rebé també el nom de gentilhome
.
Calia que fos armat cavaller armar cavaller, és a dir, que esdevingués cavaller fet En un principi, a la corona catalanoaragonesa, només podien accedir-hi el donzell al Principat i al Regne de Mallorca, el generós o l'home de paratge al Regne de València, o l'infançó al regne d’Aragó, però no fou mai una casta tancada i es nodrí constantment de ciutadans i homes lliures fets cavallers per gràcia reial com a premi a serveis fets a la guerra o a l’administració o per haver deixat diners al rei sovint, doncs, es tractava d’una veritable venda Els cavallers constituïen, amb els nobles pròpiament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina