Resultats de la cerca

Fill de Joan V, es casà amb la seva neboda Maria I 1760 Adalil de l’oposició a la política illustrada del marquès de Pombal, aconseguí de la reina que fos destituït 1777 Posteriorment no influí gaire en els afers de govern

Tots dos intervingueren en afers relacionats amb els mudèjars valencians —Jahudà era recaptador dels imposts d’aquests— Samuel, que posseïa immobles a la ciutat de València i al territori de Xàtiva, fou destituït i empresonat al principi del 1286 regnant Alfons el Franc

Diputat liberal, ministre de justícia 1930-32 i 1941-46 i d’afers estrangers 1946-48, representà el Canadà a l’ONU 1946 i succeí Mackenzie King 1948 com a primer ministre 1948-57 Obtingué de la Gran Bretanya major autonomia per al país

Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí

Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879

Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya

Estudià a Anglaterra Del 1957 al 1963 fou cap de govern i ministre d’afers estrangers de la Federació de Malàsia, i del 1963 al 1970 cap de govern de Malàisia Ocupà, a més, diversos càrrecs ministerials durant aquest període És autor d’una autobiografia 1977

Fou cinc vegades ministre d’afers estrangers, delegat de l’imperi a la conferència de París 1851, president del consell de reforma Tanzimat i gran visir 1861-66 Partidari de l’occidentalització, és l’autor de la primera gramàtica moderna del turc Kavaid-i Osmaniye , 1851

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Fou ambaixador de Suècia a Madrid i a París, on conegué Marmontel i Voltaire i assimilà la cultura racionalista francesa Fou també ministre d’afers estrangers i president del consell de ministres de Suècia Són obres seves Atis och Camilla ‘Atis i Camilla’, 1761 i Daphne 1762