Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
hora d’aigua
Agronomia
Quantitat d’aigua de regar que passa en una hora per un rec o conducte.
Mallerenga d’aigua
Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…
ploma d’aigua
Física
Mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya, de valor variable segons les comarques.
A Barcelona i Girona representa un cabal de 0,0255 litres per segon 2200 l per 24 h a Lleida, 2160 l per 24 h a Tarragona, 3327 l a Reus i Valls, 2459 l, i a Mataró, 7405 l La ploma d’oca de Mataró feia 13504 l per 24 h
aigua de retenció
Aigua que queda enèrgicament retinguda sobre les parets dels capil·lars, un cop absorbida tota la utilitzable per les arrels.
via d’aigua
Transports
Orifici, escletxa, etc, especialment el que és produït accidentalment, pel qual penetra l’aigua de la mar al buc d’una embarcació.
aigua d’escorça
Tecnologia
Aigua on ha estat macerada escorça de pi o d’alzina i que, en dissoldre tanins, ha pres un color vermell fosc.
planxa d’aigua
Transports
Empostissat sostingut per bigues i caixons i que serveix de suport als mestres d’aixa i als calafats quan han de carenar una embarcació sense treure-la de l’aigua.
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits