Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
esfinxs d’Agost

Esfinx d’Agost conservada al Museo Arqueológico Nacional
Rafael Edwards (CC BY-NC 2.0)
Escultura
Nom amb el qual són conegudes dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar a la fi del segle XIX al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop d’Agost (Alacantí).
Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
Ícar
Mitologia
Fill de Dèdal.
Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-ne gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, prop de Samos, a la mar anomenada, en record seu, mar d’Icària
borèada
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees, concretament Càlais i Zetes.
Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat
bonet
Indumentària
Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.
El bonet és un capell sense ales, generalment confeccionat amb una matèria flexible, que s’adapta totalment o en la seva part inferior al crani Apareix ja a l’època antiga en diverses civilitzacions A l’Europa occidental el seu ús començà d’estendre's a la baixa edat mitjana
hemimetàbol
Entomologia
Dit dels insectes amb metamorfosi incompleta.
Així, de l’ou surt una larva, bastant semblant a l’adult, però sense ales, la qual més tard dóna lloc a la imago o individu adult Són hemimetàbols els odonats, els plecòpters, els ortòpters, els zoràpters, els isòpters, els dermàpters, els embriòpters, els mallòfags, els anoplurs, els tisanòpters i els hemípters
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
gall dindi

Gall dindi mascle
© VasuVR
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids, originari de Mèxic i del sud dels EUA que viu en estat domèstic a quasi tot el món.
El mascle pot arribar a fer 150 cm d’envergadura, i té el plomatge generalment de color bru bronzejat amb taques a les extremitats de les ales i a la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles, així com l’excrescència erèctil que té sobre el bec
harpia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’1 m de llargada, que té el cap i el coll grisos, la part inferior del pit, l’abdomen i les potes blancs i la resta del plomatge negre.
Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina
gall domèstic

Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina