Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
símfils
Zoologia
Subclasse de miriàpodes de cos petit (pocs mil·límetres de longitud) i color blanc pàl·lid, aspecte i costums semblants als centcames, i cap amb dos parells de maxil·les (les del segon, atrofiades, constitueixen el llavi inferior), amb un parell d’espiracles i sense ulls.
El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
bentos
Ecologia
Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos o tot desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.
Tots ells presenten adaptacions particulars a aquesta mena de vida sistemes de fixació, moviment reptant que evita que restin tapats per la pluja de sediments diatomees, cianofícies, sistemes excavadors peculiars peu dels lamellibranquis, etc Els animals solen ésser filtradors o bé s’alimenten de sediment, sobre les fines partícules del qual es concentra per absorció la matèria orgànica de l’aigua En general comprèn comunitats d’estructura complexa i d’una gran estabilitat i que, en menor grau o en major, depenen d’altres comunitats menys estructurades, però més productives…
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
cuc de les pomes

Cuc de les pomes
Joachim K. Löckener (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Cydia pomonella.
Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç
Alps Australians
Serralada
Nom donat a la part meridional de la Great Dividing Range.
àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina