Resultats de la cerca

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra,…

És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’…

Neix als Andes, entre les Cordilleras Central i Oriental, al Páramo de las Papas, a 3 600 m d’altitud Pren la direcció nord, cap al Carib, on desguassa en delta Els seus afluents són el Paez, el Saldaña, el Coello, el Cauca el més important i el San Jorge per l’esquerra, i el Bogotá, el Carare, el Sogamoso —important pels jaciments petrolífers de la seva vall— i el César per la dreta Al curs inferior es divideix en braços, els més importants dels quals són el Loba i el Mompós És navegable tot l’any a partir de Puerto Barrio A la seva vall es concentren més de les…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb PH Allende Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics De tot el seu catàleg són…

Membre del Baló Club Mediterrani, és pilot d’aerostació des del 1978 El 1980 viatjà en globus per Àfrica durant onze mesos, acompanyat de Jaume Llansana i Joan Comellas El 1983 fundà, juntament amb Carles Lladó, l’empresa de globus Ultramagic Guanyà cinc Campionats d’Espanya d’aerostació, fou segon en els Jocs Aeris Mundials 2001 i tres vegades campió del Winter Chateau d’Oix, a Suïssa Ha volat pel Alps, els Andes, el Pol Nord, el continent africà, els Estats Units, el Canadà, el Japó, l’Índia i nombrosos països europeus El 2010 sobrevolà l’Aconcagua, volant a més de 9000 m d’…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i membre del GAM, grup que presidí el 1965 Participà en la difusió de l’excursionisme a través de programes de ràdio i com a redactor en les revistes Cordada i Vèrtex És autor d’ Al vent dels 4000 1980 i Què és l’escalada 1984 Fou cofundador del grup d’auxili de la Molina de la Federació Catalana d’Esquí 1954 i vocal de premsa de la Federació Catalana de Muntanyisme FEM 1972 Participà en l’organització d’expedicions als Andes del Perú 1963, l’Ahaggar 1967, l’Istor-o-Nal 1969 i l’Annapurna est 1974 i fou membre d’…

Fou fundada l’any 1960, però la seva activitat es remunta al principi de la dècada de 1950 Té diferents seccions, entre les quals les d’esquí de pista i muntanyisme, i organitza diverses activitats relacionades amb el muntanyisme i la fotografia L’any 1979 assolí els cims Chopicalqui 6354 m i Nevado Pisco 5732 m, tots dos a la serralada dels Andes El 1986, el Rock Pinacle 7200 m i, el 1992, el Broad Peak 8047 m, ambdós a l’Himàlaia Entre els anys 1970 i 2011 organitzà set edicions de la Setmana de Muntanya Entre els seus associats han destacat esportistes d’elit com Miquel Cases…

La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació forestal per a la…

El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten…