Resultats de la cerca

Les seves tragèdies Porcie 1568, Hippolyte 1573, Cornélie 1574, Marc Antoine 1578, La Troade 1579, Antigone 1580 i Sédécie ou Les Juives 1583 es basen en models clàssics Bradamante 1582 obre la tradició de la tragi-comèdia a Europa

Passà, successivament, als seus fills, el tinent general Louis-Antoine Berton des Balbes mort el 1832, que fou capità general del País Basc, i Marie-Gérard Berton des Balbes , i a la filla d’aquest darrer, que es casà amb el marquès de Gramond

Naturalista, publicà la narració La saignée dins el recull Les soirées de Médan 1880 La seva novella més imporant és Terrains à vendre au bord de la mer 1906 Fou un dels dramaturgs del Théâtre-Libre d’André Antoine Les résignés 1889, La pêche 1890

Imità l’estil de NPoussin i CGellé en composicions com Paisatge amb arquitectures Musée du Louvre Com a decorador treballà amb ELe Sueur a l’Hôtel Lambert de París i a les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, juntament amb el seu fill Pierre-Antoine Patel

Amb el seu pare, Charles-Joseph Sax 1791-1865, perfeccionà diversos instruments de vent Inventà ~1840 el saxòfon i els diversos instruments de la família dels saxhorn

Els seus temes es mouen entorn de la solidaritat i l’amistat entre els homes, i de la lluita amb un món advers Les seves obres més importants són Goupi Mains-Rouges 1943, Antoine et Antoinette 1947, Rendez-vous de Juillet 1949, Casque d’or 1952, Touchez pas au Grisbi 1954 i Le trou 1960

Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630

Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia

Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos