Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Julia Scher
Art
Artista nord-americana.
El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona…
Sergio de Camargo
Art
Artista brasiler.
És un dels artistes abstractes més importants de la seva generació L’any 1946 estudià a l’Academia Altamira de Buenos Aires amb Fontana i Pettoruti El 1948 realitzà el seu primer viatge a Europa a París estudià filosofia a la Sorbona i amb Gaston Bachelard Retornà al Brasil el 1953, però l’any 1961 s’installà a París, on visqué a partir d’aquest moment Estudià sociologia de l’art amb Francastel a l’École Pratique des Hautes Études i començà a realitzar els seus relleus monocromàtics de fusta blanca, característics del seu treball durant els anys seixanta, i, més tard, les peces…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’…
David Salle
Pintura
Pintor nord-americà.
Estudià a l’Institute of the Arts de Califòrnia els anys 1973-75, i actualment resideix a Nova York Considerat un dels artistes més influent dels anys setanta, ha estat situat dins d’un nou classicisme, si bé la peculiaritat de la seva obra ultrapassa les classificacions Pel seu esperit formalista ha estat també relacionat amb artistes nord-americans com Pollock, J Johns i Nauman Les seves obres incorporen l’humor dins un encadenament d’imatges compostes com un assemblage de diversos elements o fragments, fruit d’un treball bàsicament intuïtiu que posa l’accent en l’…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Ludger Tom Ring
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i dibuixant alemany, dit el Vell, cap d’una família d’artistes.
La seva obra denota una certa relació amb l’art flamenc i una gran predilecció pel retrat i la temàtica mitològica, tractats ambdós gèneres amb una certa ampullositat arquitectònica retrat d' Anna Rorup Foren també pintors el seu germà Ludger Tom Ring , el Jove Münster 1522 — Brunsvic 1584, d’una gran sensibilitat en el tractament del retrat Mette von Munchhausen , i el seu fill Hermann Tom Ring Münster 1512 — 1596, que seguí la línia de Hans Holbein
Consonni
Estructura de producció de projectes artístics.
Amb seu a Bilbao i dirigida per Frank Larcade, actua sobre els processos de creació i la implicació de l’artista amb la realitat, és a dir, relaciona l’obra amb el context Es decanta cap a una experimentació multidisciplinària de l’art, que convida els artistes a intervenir en l’esfera social, econòmica, política i mediàtica contemporània Des de l’any 1997, ha produït nombrosos projectes d’artistes i curadors internacionals, com Rainer Oldendorf, Jon Mikel Euba, Catsou Roberts, Matthieu Laureac i Asier Pérez González L’any 1999 produí el projecte d’oferta pública d’…
Enric Casanovas i Roy
Nu femení , obra d' Enric Casanovas i Roy
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Després d’un quant temps d’aprenentatge al taller de Josep Llimona 1896 i d’estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona 1900, féu el primer viatge a París 1900 De tornada exposà a Els Quatre Gats 1903 Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París 1904 Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes 1910 exposà al Faianç Català 1910 féu viatges a Londres i a Bèlgica 1912 Installat al Guinardó, a Barcelona 1913, s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia 1914 i treballà intensament Monument a Monturiol , a…
fluxus
Música
Moviment artístic sorgit als Estats Units d’Amèrica al principi de la dècada del anys seixanta del segle XX.
La mateixa naturalesa del moviment i del grup d’artistes que hi va prendre part fa difícil de definir-lo en certa manera, fou una reacció tant contra l’art tradicional com contra l’avantguarda de tipus europeu de la postguerra L’any 1962 l’artista d’origen lituà George Maciunas 1931-1978 presentà el seu manifest, en el qual cridava a promoure un art viu, fins i tot un "antiart" que pogués ser entès per tothom El caràcter provocatiu i surrealista del moviment l’aproximà al dadaisme Els seus components acostumaven a ser multidisciplinaris, i les obres musicals del grup no provenien…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina