Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
ocàs
Posta d’un astre, especialment del Sol.
lluminositat absoluta
Astronomia
Flux energètic total emès per un astre.
És anomenada també lluminositat veritable o intrínseca i hom la mesura numèricament mitjançant la magnitud absoluta
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels…
Rea

Imatge de Rea presa pel Voyager 1 el 1980
Crèdits: NASA / Calvin J. Hamilton
Astronomia
Satèl·lit de Saturn descobert per G.D.Cassini el dia 23 de desembre de 1672.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis, amb un cràter, bastant gran i relativament recent…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
Dione

Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina