Resultats de la cerca

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Marquès d’Almonesir i comte de Pavies El 1632 fou nomenat virrei de Sardenya, càrrec en el qual s’esforçà a preparar l’illa per a rebutjar un possible atac francès Quan aquest es produí, amb un desembarcament a Oristany, atacà l’enemic i l’obligà a reembarcar Frustrà un nou desembarcament a Trabucado desembre del 1637, poc abans d’ésser substituït en el càrrec per Giovanni Andrea Doria Landi

Temperament crític i purità, atacà el monarca fou partidari de Cromwell i escriví algunes obres de caire polític Excellí sobretot en la sàtira, com en Abuses Stript and Whipt 1611, que li valgué d’ésser empresonat 1613 Excellí també en el gènere pastoral The Shepheard’s Hunting 1615 Altres obres seves importants foren The Faire-Virtue, the Mistresse of Phil’Arete 1622 i el recull de poemes titulat Juvenilia 1622

El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin

Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras

Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I

Pirata d’origen noruec, féu incursions a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena 890-892, on assetjà París Installat a la regió de Rouen, el 910 atacà París novament Carles III de França li hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia i la mà de la seva filla Gísela 911 Es féu cristià 912 i el 927 abdicà en el seu fill Guillem

Fou ajudant de Tycho Brahe La seva principal obra és Astronomia Danica 1622, que és un recull de les observacions de Tycho Brahe, que aquest no pogué publicar en vida Elaborà una teoria pròpia basada parcialment en el model d’aquest darrer i atacà durament la hipòtesi de les òrbites ellíptiques de Kepler També féu importants estudis sobre la Lluna i la rotació de la Terra sobre el seu eix

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966