Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
llúcera
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que pot atènyer 40 cm de llargada, de forma esvelta, amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa i color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
És una forma de profunditats mitjanes i grans, pròpia de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània, d’una considerable importància comercial S'alimenta sobretot d’eufausiacis
balena franca atlàntica
Balena franca atlàntica
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, d’un color negre intens, que té una berruga característica damunt el cap, sempre infestada de paràsits.
Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla
gamba
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny 12-13 cm de longitud, d’un color rosa pàl·lid i amb dues punxes rere cada ull.
És nedadora i habita en els fons de sorra i de fang, entre els 200 i els 500 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
riu Mbini
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial (270 km).
Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari
llac Buenos Aires
Llac
Llac d’origen glacial dels Andes, a la Patagònia, entre Xile, a la regió d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, i l’Argentina, a la província de Santa Cruz (2 240 km2).
D’origen glacial és alimentat per les glaceres que el voregen Els seus emissaris són el Baker, al vessant del Pacífic, i el Río Deseado, al de l’Atlàntic
Essequibo
Riu
Riu de Guyana (750 km).
Neix al vessant nord de la serra Acaraí i pren la direcció S-N, fins a la desembocadura a l’Atlàntic, prop de Georgetown, on forma un ampli estuari
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels signatiformes, semblant a l’agulla ( Syngnathus acus
), d’uns 20 cm de llargada, de color blau argentat.
És pelàgic i el principal aliment de molts animals depredadors d’alta mar, com el bot És abundant a la Mediterrània i a les aigües càlides de l’Atlàntic
L’huracà Irma devasta cases i ciutats al seu pas per Florida
Prop de 6 milions d’habitants de Florida –un terç dels habitants de l’estat– són cridats per les autoritats a evacuar voluntàriament o obligatòriament en algunes zones les llars pel pas de l’huracà Irma Format al final d’agost sobre l’Atlàntic a les proximitats de les illes de Cap Verd i dissipat a mitjan setembre, l’Irma és l’huracà més potent al Carib i a la costa sud de Florida des del Katrina i el Wilma 2005 A part del sud de Florida, les zones més afectades són les illes Leeward Antigua i Barbuda, illes Verges i d’altres, Puerto Rico, Hispaniola, Cuba i les Bahames El nombre de morts…
caprifoliàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per uns 18 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’arbusts i lianes, pròpies del regne holàrtic, abundantment representades a les regions mediterrània i eurosiberiana, amb algunes espècies andines.
Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…