Resultats de la cerca

Començà el 1946 al Club Mayda i també jugà al Club de 7 a 9 i al Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya de dobles 1954, 1956, 1958, 1959 i de dobles mixtos 1959 També fou dos cops campió de Catalunya per equips 1956, 1958 i un en dobles 1955 Fou seleccionador espanyol en l’Europeu del 1964 i el Mundial del 1965 També fou vicepresident de la federació de Barcelona, vocal de la federació espanyola i president del Club Mayda, on instaurà el Trofeu Salomó

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis fins a l’esclat del 1936, edità cent quaranta-tres títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner La collecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-JM López-Picó

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

L’any 1979 ingressà com a soci al Club Tennis Barcino CTB, que presidí a partir del 1985, i l’any 2001 en fou nomenat president d’honor El 1995 fou nomenat president de l’Associació Nacional de Presidents de Clubs, la qual sota el seu mandat passà a denominar-se Associació Nacional de Dirigents de Clubs de Tennis, i de la qual és president d’honor El 1996 fou escollit membre de la comissió delegada de la Federació Espanyola de Tennis, i el 2001 fou designat president del Senat de la Federació Catalana de Tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

S’inicià al collegi dels Maristes, passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, i debutà a la màxima categoria amb el primer equip La temporada 1956-57 començà una llarga trajectòria com a sènior en vuit equips Club Tennis Barcino 1956-62 Sagrada Família de Terrassa 1963-64 Club Esportiu Laietà 1964-66 Girona Club Hoquei 1966-67 Club Patí Vilanova 1967-70, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1968 Club Esportiu Arenys de Munt 1970-72, Club d’Esports Vendrell 1972-73, i Club Hoquei Mataró 1973-78, en el qual també fou jugador entrenador i, un cop retirat, responsable tècnic Jugà…

Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera

Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641

Entrà al Futbol Club Barcelona juvenil i, el 1960, debutà a la divisió d’honor amb el Club Tennis Barcino Jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-64, 1969-71, al Club Patí Voltregà 1964-67 i al Reial Club Deportiu Espanyol 1967-69 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, una Copa d’Espanya 1965 i dos Campionats de Catalunya 1965, 1969 Fou setanta-tres vegades internacional entre la selecció espanyola júnior i l’absoluta Fou subcampió d’Europa júnior 1960, i amb la selecció absoluta guanyà la Copa Llatina 1963, dos títols mundials 1964, 1966 i dues Copes de les Nacions de…