Resultats de la cerca
Es mostren 1451 resultats
Joseph Hubert Reinkens
Cristianisme
Eclesiàstic alemany, primer bisbe dels vellcatòlics (1873-96).
S'oposà al dogma de la infallibilitat papal Über die päpstliche Unfehlbarkeit 'Sobre la infallibilitat papal’, 1870, trencà amb Roma 1870 i fou excomunicat 1872 Aglutinà els vellcatòlics alemanys, holandesos i suïssos i afermà canònicament la successió apostòlica per a llurs bisbes en ésser ordenat com el primer d’ells pel bisbe d’Utrecht vellcatòlic
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…
la Llavinera

Detall d'una casa del poble de la Llavinera
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), aturonat a 723 m alt., al sector meridional del terme.
Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors
ordenació
Cristianisme
Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde
.
S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats calze i patena El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968
Khíntila
Història
Rei visigot (636-639).
Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i pròcers, seguint l’esperit del concili IV de Toledo Dedicat a les institucions del reialme, durant el seu regnat es reuniren el concili V i el VI de Toledo 636 i 638, que augmentaren la influència eclesiàstica en el govern i iniciaren el reforçament del poder reial
Fonts
Municipi
Municipi de la part de l’antic comtat de Ribagorça actualment aragonesa, estès des de la serra de la Corrodella fins al Cinca.
La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
covenant
Història
Mot que expressa un pacte entre dues o més persones o grups.
Fou aplicat sobretot a certes aliances entre grups escocesos El més important fou el National Covenant , amb el qual l’Església Presbiteriana escocesa s’oposà 1638 al rei Carles I Stuart quan intentava d’imposar a Escòcia 1637 l’anglicanisme, simbolitzat per The Common Prayer Book Aquesta situació provocà les guerres dels bisbes 1639-40, que portaren a la crisi del 1641 Escòcia
El Papa es disculpa als gitanos romanesos per la discriminació de l’Església catòlica
En un acte a la localitat romanesa de Blaj, el papa Francesc demana perdó als gitanos romanesos romanís per la discriminació i la persecució de què han estat objecte per part de l’Església catòlica En el seu viatge, Francesc també beatifica set bisbes que van ser executats pel règim comunista el 1948 per negar-se a convertir a la confessió ortodoxa
concili I de Lió
Tretzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Innocenci IV, el 1245.
Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina