Resultats de la cerca

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Fou fundat el 1930 per un grup de socis del Club Ciclista Sant Martí, entre els quals hi havia Francesc Simó, que presidí la nova entitat Organitzà el Trofeu Mossèn Borràs 1965-94, en el palmarès del qual figuren Josep Lluís Laguia, Jordi Mariné i Josep Pessarrodona, i el Trofeu Joan Campillo, en record del ciclista professional que competí amb Federico Martín Bahamontes Des del 2006 organitza el Premi Inauguració per a veterans

Joan Pera i Paco Morán representen per darrera vegada a Barcelona l’obra teatral de Neil Simon La extraña pareja , que durant cinc anys han interpretat al barceloní teatre Borrás Per al comiat de l’obra, els dos actors han escollit el Palau Sant Jordi, on actuen davant de 14113 persones, una xifra que els permetrà entrar en el llibre Guiness dels rècords pel que fa a espectadors d’una funció teatral

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme