Resultats de la cerca

Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Fill de Ferran I i d’Anna Jagillo Participà, juntament amb l’emperador Carles V, en les campanyes contra França 1544 i contra els protestants 1547 Elegit rei de romans a Frankfurt 1562, fou coronat emperador el 1564 La seva política interior fou tolerant expansió del protestantisme, i en l’exterior pactà una treva de vuit anys amb els turcs, en canvi del pagament anual d’un tribut 1569

Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós

Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum

Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont 1821 i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert 1848 tornà al Piemont Fou ministre de la guerra de la República Romana 1849 De nou s’exilià a Nova York 1849-60 i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867

Format a Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968 Dugué a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstallats al Museu d’Art de Catalunya i restaurà, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny és autor de diverses publicacions

Fill de Robert I, lluità en la croada de Tunis 1270, en la repressió de la rebellió contra Blanca de Navarra 1275 i en les campanyes d’Itàlia 1282 al costat del seu oncle el rei Carles I de Nàpols Governà el regne de Nàpols 1285-89 Lluità al costat de França contra els anglesos 1295-96 i contra els flamencs, i morí en la batalla de Kortrijk