Resultats de la cerca

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…

Durant la dominació francesa l’activitat musical restà vinculada a l’òpera francesa Parallelament, la població negra conservà elements africans i els emprà per als ritus del culte vodú cants i danses com la dahomeiana, la mondongue , etc subratllats rítmicament per instruments de percussió Modernament alguns compositors han conreat música d’influència occidental, com Ludovic Lamothe 1882, anomenat “el Chopin negre”, Justin Élie 1883-1931, etc

La pedagogia, inspirada en les idees de FWAFröbel, el qual fundà la primera llar d’infants, a Alemanya, l’any 1840, és orientada sobretot cap als jocs de grup, amb acompanyament de cants, els jocs de construcció, que introdueixen l’infant en el món de les formes i els volums, el conreu de petits jardins i altres activitats que ajuden al desenvolupament de les facultats creadores

Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Primer narrador realista i primer poeta modern de la literatura estoniana Començà escrivint contes, que el feren popular Kümmelugu ‘Deu històries’, 1893, Vari ‘L’ombra’, 1894, Nõia tütar ‘La filla del mag’, 1895 Les seves poesies foren recollides a Luuletused ‘Cants’, 1909 D’una lírica intimista i melangiosa, descobreixen un desolador drama humà i alhora expressen la tragèdia del seu poble, oprimit pel règim tsarista

Pare de Torquato Tasso Serví 1532-52 Ferrante Sanseverino, príncep de Salern, i altres senyors La seva obra cabdal és l' Amadigi 1560, poema epiconovellesc en cent cants i en octaves, que exalta l’amor honest i deriva de l' Amadís castellà Altres poemes seus són Piramo e Tisbe 1534, Favola di Leandro e Ero 1537 i Floridante , poema cavalleresc completat pel seu fill 1587

Bisbe catòlic de Seinai, és autor d’estudis de filologia i dialectologia lituanes i de nombrosos poemes, amb els quals inicià els temes romàntics al seu país Anykščiu šilelis ‘El bosc d’Anykščiai’, 1858, on compara la llengua amb el bosc destruït per la industrialització, Artoju giesmés ‘Cants del pagès’, 1860, poesia liricoreligiosa, i Kelioné Petersburgan ‘Viatge a Petersburg’, 1859, elegia del passat nacional