Resultats de la cerca

Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet

Produeixen un so característic fregant el fèmur llarg amb les nervadures engruixides dels èlitres Dipositen paquets d’ous en forats que fan al sòl amb l’oviscapte Pertanyen a aquesta família força espècies de llagosta

Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors macairodòncia

És una preparació típica dels Països Baixos

La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d’una lliurea…

Aquest conjunt de tubs llargs recull els líquids de rebuig del cos i els vessa al començament de l’intestí posterior les excrecions finals surten amb els excrements

Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits

Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà

En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la…