Resultats de la cerca

Es mostren 3645 resultats

Hue

Aspecte d'un carrer de Hue

Ciutat

Capital de la província de Thua Thien-Hue, Vietnam, no gaire lluny de la mar de la Xina meridional.

Travessada pel riu Hue, és un nucli tèxtil de la seda i del cotó i mercat de productes agrícoles i forestals Posseeix aeroport Antiga capital de l'imperi annamita gràcies a la seva situació i a la riquesa agrícola, conserva molts monuments d'aquesta època La influència xinesa que els caracteritza atesta les llargues relacions mantingudes amb la Xina

Gran enciclopèdia catalana

Rocallaura

Carrer del poble de Rocallaura

Poble

Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.

L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…

Gran enciclopèdia catalana

Germà Rodríguez i Arias

Germà Rodríguez i Arias Vista dels balcons de l’edifici Astòria al carrer París de Barcelona (1933-34)

Arquitectura

Arquitecte.

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de…

Gran enciclopèdia catalana

Térmens

Sector de la vila de Térmens, amb el carrer de l’Estació, en primer terme

Municipi

Municipi de la Noguera.

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…

Gran enciclopèdia catalana

Edèn Concert

Imatge nocturna del carrer Nou de la Rambla on es pot veure el rètol lluminós que anunciava l'emplaçament de l'Edén Concert.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes

Cafè-concert barceloní inaugurat a la fi del segle XIX i convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere

Gran enciclopèdia catalana

Granyanella

Detall d’un arc medieval que cobreix un carrer, a la Granyanella

Municipi

Municipi de la Segarra, al límit amb l’Urgell.

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…

Gran enciclopèdia catalana

Banská Štiavnica

Carrer de Banská Štiavnica (Eslovàquia)

Ciutat

Ciutat d’Eslovàquia, al kraj d’Eslovàquia Central (9400 h [1980]).

És un centre miner pirita cuprífera i terminal de ferrocarril Fou poblada a mitjan segle XIII per Béla IV d’Hongria amb colons provinents de Saxònia i, coneguda amb el nom alemany de Schemnitz, ben aviat destacà en l’activitat minera El 1528 s’adherí a la Reforma

Gran enciclopèdia catalana