Resultats de la cerca

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada

Filla de l’elector Ernest August I de Hannover i de la princesa Sofia del Palatinat Fou casada el 1684 amb el fill hereu de l’elector Frederic Guillem I de Brandenburg, que el 1688 esdevingué elector Frederic III de Brandenburg i el 1701 rei Frederic I a Prússia Igual que la seva mare, fou una de les dones més cultes de la seva època Protegí Leibniz i estimulà el seu marit perquè fundés l’acadèmia de ciències de Berlín 1700

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

Filla d’un ric financer, casada molt jove amb un arrendatari d’imposts Coneguda en els salons i ambients literaris, mantingué correspondència amb Voltaire Amant de Lluís XV 1745, esdevingué marquesa de Pompadour i fou l’amfitriona del cercle íntim del rei a Versalles on introduí el joc de la ruleta Perdut el favor del rei 1750, conservaren una ferma amistat Intervingué en política, protegí les lletres, i l’Enciclopèdia en particular, i fou accionista principal de la manufactura de Sèvres

Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892

Filla única del comte Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic de Vivar Fou casada el 1107 amb el comte Bernat III de Besalú a qui aportà en dot el comtat d’Osona Mort el marit el 1111, es casà després 1118 amb el futur comte Roger III de Foix Fins fa poc hom ha cregut, equivocadament —per una mala lectura dels texts—, que la muller de Bernat III de Besalú era una germana de Ximena, de nom Maria

Era filla de Guillem V de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls succeí el seu germà Arbert III, i amb ella finí la línia directa del llinatge dels Castellvell El 1189 ja era casada amb Guillem Ramon I, vescomte de Bearn Se'n divorcià a conseqüència de l’assassinat del seu oncle, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, perpetrat pel seu marit 1194 El 1202 es tornà a casar, amb Eimeric III, vescomte de Narbona, matrimoni que, segons que sembla, fou dissolt vers el 1208

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona