Resultats de la cerca

Gran difusor i promotor del billar a Catalunya, competí en la màxima categoria de totes les modalitats del joc Jugà al Casino del Comerç de Terrassa i al Club Billar Granollers Fou campió 1991 i subcampió 1986, 1987, 1990 d’Espanya de la modalitat lliure i disputà el Campionat d’Europa de l’especialitat 1992 El 2006 deixà de competir oficialment També s’ha dedicat a fer exhibicions fou un actiu participant del programa de TV3, Nadal a tres bandes i a realitzar caramboles artístiques i recreatives Fundà l’Escola de Billar Valerià Parera de Terrassa 2000 Ha publicat Billar…

El 1942 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i jugà a l’equip amateur de la Penya Saprissa El 1944 passà a les files de l’equip de futbol del Júnior FC, del qual fou entrenador anys més tard Com a segon entrenador, fou campió de Catalunya amateur 1955, 1957 i semifinalista al Campionat d’Espanya 1955 El 1956 entrà a la junta directiva del club i el 1964 en fou elegit president El 1965 promogué el trasllat del Júnior FC a Sant Cugat del Vallès Posteriorment, fou delegat i segon entrenador de l’equip femení d’hoquei sobre herba 1974-84, que fou campió de Catalunya 1979, 1981 Formà part del…

El 1909 ingressà a Llotja, on fou deixeble dels Vallmitjana i de P Gargallo El 1913 obtingué el premi d’escultura de l’Associació Escolar Artística de Barcelona El 1915, cridat per Utrillo, anà a Sitges, on s’establí, per esculpir prop de 50 capitells de Maricel i on, més tard, esculpí també els del casino Prado, entre altres obres Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys Entre les obres més importants cal citar l’escut de la Casa de Correus de Barcelona 1919, l’església de New-Port, a Nova York 1923, la decoració del pavelló de la ciutat a l’Exposició Internacional del…

Installat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del s XX L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep MQuadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici fou venut i el 1983 esdevingué seu del…

Començà com a tècnic a l’Escola Anna Mogas de Granollers 1988 i al Club Casino La Garriga 1989 Cursà el títol d’àrbitre nacional i d’entrenador a la Gran Bretanya Fou responsable de formació i cap dels jutges de línia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Prosseguí la formació com a entrenador a l’escola de la Federació Europea de Bàdminton 1994 També fou entrenador de l’Escola de Bàdminton de la UAB 1990-95, del Club de Bàdminton Bellaterra 1993-95, del Centre de Tecnificació de Bàdminton de la federació catalana 1996-2003, del Club Bàdminton Granollers 1996-2003 i responsable de…

Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs  El arte de la distorsión  2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007,  La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i  Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat  Los informantes 2004,  Historia secreta de…

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…