Resultats de la cerca

El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un parell de…

Vida Fou el primer ciutadà de l’Estat espanyol que obtingué el títol de radioenginyer, el 1931, a l’Escola Superior d’Electricitat de París Després creà i dirigí a Barcelona l’Institut Radiotècnic 1932, que oferia cursos d’ensenyament del món radiofònic Autor d’una abundant bibliografia sobre el seu àmbit de coneixement, també s’ocupà de la cinematografia des de la perspectiva tècnica Així, el mateix 1932 publicà el manual Radio-Ciencia de radiofotografia, radiocinema, radiovisió la televisió i cinema sonor L’any següent dedicà un volum a la radiovisió, i el 1935 publicà El cine…

Tècnic tèxtil de professió, fou un erudit cinematogràfic especialitzat en la Filmologia, un àmbit que ultrapassa l’inventari, la filmografia i la fitxa tecnicoartística i afecta diverses àrees del fet cinematogràfic En aquest sentit, el 1950 creà l’Arxiu Cinematogràfic Internacional, un conjunt valuós que aplega llibres, revistes, anuaris, catàlegs, programes de mà, etc , des del qual collaborà assíduament en revistes i llibres de l’Estat espanyol i l’estranger "Film Revue", "Film Quartely", "Film Director Guide", "Travelling" També fou l’ànima de la publicació "Film Guía" 1974-77 i deixà…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números fins que emmudí…

Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi…

Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976,…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Foren creats per la societat Plató Ideal, SA, de l’empresari d’espectacles Pere Balañà, propietari del local, l’ICC, l’arquitecte especialitzat en sales de cinema Gilbert López de Atalaya i Jordi Parés Els estudis nasqueren amb un precontracte de collaboració amb TVC que els ha llogat per a l’enregistrament de diversos programes S’installaren en el que havia estat l’antic cine Ideal inaugurat el 1917 i consta bàsicament d’una única nau insonoritzada i els serveis de vestuaris, sales de maquillatge i perruqueria espais per al muntatge i emmagatzematge de decorats i d’ atrezzo etc…

D’una gran ductilitat dramàtica, interpretà nombrosos films, entre els quals destaquen Hay un camino a la derecha FRovira i Beleta, 1953, Nazarín 1958, Viridiana 1961 i Belle de jour 1966 de LBuñuel, Cabezas cortadas GRocha, 1970, La Colmena 1982 i Los santos inocentes 1984, premi d’interpretació del festival de Canes de MCamus, Átame PAlmodóvar, 1990, El hombre que perdió su sombra ATanner, 1991, premi d’interpretació al Festival de Mont-real, Goya en Burdeos CSaura, 1999, Lázaro de Tormes JLGarcía Sánchez, 2000, etc Treballà també a la televisió, on destacà en la sèrie Juncal 1989 Rebé…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio, Manrique Gil…