Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
geomagnetisme
Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
reietó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids, de 9 cm (és el més petit d’Europa), de color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors, té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques, i el pili groc vorejat de dues llistes negres.
La part posterior del pili del mascle és de color taronja Habita als boscs, especialment de coníferes, en una gran part d’Europa i és migrador parcial És immigrant d’hivern a la Catalunya continental, ocasional a les Illes i sedentari, especialment als Pirineus
esparver vulgar
Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’…
xàntic | xàntica
atzur
Color blau celeste.
coccini | coccínia
leilandi
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 35 m d’alçària, de capçada densa, columnar o piramidal, amb branques penjants, de fulles esquamiformes semblants a les del xiprer, de color verd fosc matisades d’un gris blavós disposades en branques aplanades.
És un híbrid bigenèric entre Cupressus macrocarpa i Chamaecyparis nootkatensis aparegut a la Gran Bretanya l’any 1888 És una conífera molt vigorosa, rústica i de creixement ràpid, que pot assolir 20 m d’alçària al cap de 30 anys En jardineria es conrea com a exemplar aïllat o, més sovint, com a tallavent o per a fer tanques Actualment, al mercat n'hi ha més d’una dotzena de clons que es diferencien pel port, el color i la textura del fullatge És un híbrid fèrtil i presenta pinyes globoses similars a les dels xiprers, però més petites
repicatalons
Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans