Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Canterbury
Catedral de Canterbury (s XII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del comtat de Kent, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Stour.
Mercat agrícola i nucli industrial tèxtil, productes làctics Centre turístic important Centre d’ensenyament superior University of Kent at Canterbury, fundada el 1965 L' arquebisbat de Canterbury és la seu primada de l’església d’Anglaterra l’arquebisbe presideix la Conferència de Lambeth de les esglésies de comunió anglicana La Christ Church Cathedral fou començada el 1070 per l’arquebisbe Lanfranc El 1174, un incendi en destruí la capçalera, reconstruïda pel mestre francès Guillaume de Sens, que hi aplicà l’esquema de la de la catedral de Sens El 1379 hom enderrocà la nau per…
hussita
Cristianisme
Partidari de les doctrines de Jan Hus.
Mort aquest, els seus seguidors constituïren a Praga una confederació de nobles, protegida per la reina i organitzada per KJakoubek de Strǐbo, el qual introduí el calze com a símbol del moviment calixtins i la comunió amb les dues espècies utraquistes D’altra banda, en l’estament més popular de la ciutat i al camp, el moviment format entorn de les prèdiques de Hus s’exaltà encara més i es convertí en un moviment contestatari en nom de l’evangeli i del nacionalisme txec i contrari a l’Església Catòlica i a l’imperi alemany a partir de la Primera Defenestració de Praga 1419 aquest…
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Vittore Carpaccio

Naixement de Maria (1504-1508), de Vittore Carpaccio (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…
Chiara Lubich

Chiara Lubich
© Peter Williams/CMI
Cristianisme
Ecumenista italiana.
Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat italiana, des de la…
Josep Maria Marquès i Sabater
Educació
Política
Doctor en filosofia i lletres, pedagog i historiador.
Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per convicció,…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
John Wycliffe
John Wycliffe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg i reformador anglès.
Sacerdot 1361 i doctor en teologia a Oxford 1372, hi fou també professor 1363-81 Formà part d’una comissió tramesa a Bruges per discutir amb els representants del papa algunes tesis polítiques opositor del sistema de prebendes i beneficis eclesiàstics, negava tot poder directe o indirecte a l’Església, fet que li valgué la protecció del duc de Lancaster, Joan de Gaunt Acusat a Roma per William Courtenay, bisbe de Londres, enemic del duc, Gregori XI condemnà dinou proposicions extretes del De civili dominio 1377, bé que la intervenció del duc evità l’aplicació de les sancions i la presó Les…
confirmació
Cristianisme
Sagrament que completa l’acció del baptisme, amb el qual, i amb la comunió eucarística, forma la iniciació cristiana.
La seva significació i eficàcia se centra en el do de l’Esperit Sant per confirmar el creient en la fe del baptisme i amb vista a la missió que, com a membre de l’Església, té en el món En l’Església primitiva —i és encara la pràctica de les Esglésies Orientals— formava una sola celebració amb el baptisme A Occident, la seva administració ha estat retardada a una edat més madura del creient N'és ministre ordinari el bisbe actualment, però, aquesta facultat ha estat ampliada, en determinats casos, als arxiprestes i a d’altres sacerdots A Orient, per tal de no restar separada del baptisme, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina