Resultats de la cerca

Monjo de la congregació mequitarista, escriví poesia didàctica i religiosa i intentà de crear una epopeia nacional Hayk, 1858, però destacà sobretot com a traductor d’Homer, Virgili, Voltaire, Alfieri, etc És autor també d’una gramàtica armènia

Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies…

La fuga coral fou practicada principalment a l’Alemanya central al final del segle XVII per autors com J Pachelbel, J Christoph Bach i JS Bach La seva funció era introduir el coral que després la congregació havia de cantar

Vora seu hi ha l' ermita de Betlem , constituïda per un grup d’ermitans al començament del s XIX El temple és neoclàssic 1818-24 Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni

Reformador, abat de São Martinho de Tibães 1569 i primer abat general de la congregació benedictina observant de Portugal És autor del Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena Barcelona, 1549, d’un gran interès literari i doctrinal

Benedictí de la congregació dels maurins 1674, collaborà amb JMabillon des del 1682 L’edició de les Acta primorum martyrum sincera et selecta 1689 el colloca, juntament amb l’obra dels bollandistes , a l’inici dels estudis de l’hagiografia científica

Monjo de San Millán de la Cogolla 1629, fou abat de Jerez i de San Millán, i general de la congregació vallisoletana Nomenat bisbe de Barcelona, intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes El 1689 fou president de la generalitat

Benedictí de la congregació francesa de Saint-Maur, és autor, amb Joseph Vaissete, de la valuosa Histoire de Languedoc , en la qual treballava des del 1715 Només pogué treballar en els dos primers volums, publicats el 1730 i el 1733

Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708