Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
oxirà
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell carbonat de tres membres que conté un àtom d’oxigen.
És un líquid, soluble en aigua i en dissolvents polars, que bull a 13,7°C És també anomenat òxid d'etilè i té una gran importància industrial Els composts que contenen l’estructura bàsica de l’oxirà són anomenats epòxids Té la fórmula
cumarina
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la cumarina.
Les cumarines són presents sovint a la natura en la pell de certs cítrics, en elgunes herbes i en les fulles de diverses verdures Molt blanquejants òptics sintètics en contenen en llur estructura, com, per exemple, el calcofluor SD 4-metil-7-dimetilaminocumarina
Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
Edició
Filosofia
Estudis publicats, a partir de l’any 1972, per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.
Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
sistema hexagonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria hexagonal , posseix un eix senari vertical, sis eixos binaris horitzontals formant angles de 30°, un pla de simetria normal a l’eix senari, sis plans que contenen aquest eix i normals als binaris, i centre de simetria
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
diabasa
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva constituïda per labradorita (feldespats) i piroxens, principalment.
És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons
negre mineral
Química
Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.
Sovint el mineral es calcina, abans o després de la polvorització o mentre dura aquesta, per tal de completar la carbonització de la matèria orgànica