Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
ferromagnetisme
Física
Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran.
En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a fabricar imants Per a cada…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra romanès.
Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…
amino-2-etil-1,3-propandiol ,
2
-
Química
Massa cristal·lina que es fon a 38,5°C, miscible amb l’aigua soluble en alcohols.
Té aplicacions com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica, en la indústria de pintures i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
hidrogenabilitat
Tecnologia
Capacitat de certs metalls i aliatges de dissoldre àtoms d’hidrogen en llur xarxa cristal·lina.
clorambucil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 64-66°C i que hom administra per via oral.
És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària
acetazolamida
Química
Substància cristal·lina que es fon a 258 °C i pertany al grup de les sulfamides.
Actua inhibint l’excreció de l’orina En medicina és emprada com a diürètic
clorur de cadmi
Química
Sal cristal·lina coneguda amb diversos graus d’hidratació, obtinguda igualment que el bromur de cadmi.
És emprada en la preparació de composts de cadmi, en fotografia i en galvanotècnia
al·lomeria
Química
Fenomen de l’existència de substàncies que, malgrat diferir químicament, tenen la mateixa forma cristal·lina.
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies de diferent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina