Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
ahmadia
Islamisme
Secta islàmica fundada al N de l’Índia per Mirzā Gulām Aḥmad (1836-1908).
Pretenia la renovació de l’islam per tal de frenar el creixement del cristianisme al Panjab Disposa d’una gran organització proselitista amb premsa, editors i predicadors que actuen en nombrosos països Anglaterra, Alemanya, EUA, Amèrica llatina, Àfrica, etc A la mort del primer califa Nūr al-Dīn 1914, es dividí en dos grups amb centre a Rabwa i a Lāhaur respectivament
Philippe Joseph Buchez
Filosofia
Història
Filòsof i polític francès.
De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839
Pero Alfonso
Literatura
Escriptor hebreu (Moisès Sefardí) també conegut pel nom llatinitzat de Petrus Alfonsi
.
Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al segle IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament
Dionís Areopagita
Història del dret
Jutge a l’areòpag atenès.
Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor
Cresques de Viviers
Esoterisme
Judaisme
Astròleg jueu.
Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
Josep Vives i Solé
Història
Patròleg i hel·lenista.
Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen Los Padres de la Iglesia…
A l’aeroport de l’Havana té lloc la primera trobada entre un papa de l’Església catòlica i un patriarca de l’Església ortodoxa, en aquest cas, de la més poderosa, l’Església russa.
Ambdues esglésies es van separar en l’anomenat Cisma d’Orient 1054 El papa Francesc i el patriarca Ciril I, que inicien un viatge a Mèxic i al Brasil i al Paraguai, respectivament, conversen durant dues hores De la trobada, en surt una declaració que insta a la restauració de la unitat del cristianisme i a la protecció dels cristians a l’Orient Mitjà
tiv
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa (Àfrica occidental).
La seva subsistència gira entorn del cultiu rotatiu de batates, mill, soia i altres conreus tropicals L’organització social, considerablement igualitària, es basa en el parentiu patrilineal, i les decisions importants són preses per un consell d’ancians La penetració de l’islam i el cristianisme ha estat profunda, però subsisteixen les creences i pràctiques animistes tradicionals Hom estima la seva població en 1 milió d’individus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina