Resultats de la cerca

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…

Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il…

Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978 al 1981 fou director i…

S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane París 1931, Art sumérien, art roman París 1934, Problème de l’ogive et l’Arménie París 1936, L’église cloisonnée en Orient et en Occident Bruges 1941 i La troisième sculpture romane 1958 Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique 1955 o Réveils et prodiges 1960…

Vida i obra Quan encara era donzell aspirà a la joia del robí del certamen en honor de la Sacratíssima Concepció celebrat a València el 1486, amb la composició Aquell portent e sobre tot poder Aquesta poesia, formada per vuit estrofes, una tornada i una endreça, recull una lloança inicial a la creació divina, emfasitza el poder de Déu i la seva clemència i subratlla l’absència de la màcula original de Maria Destaca, a la tornada, la invocació a la Mare de Déu amb el senyal trobadoresc Fi de mos dans Amb posterioritat hom ha identificat aquest poeta amb el Francés Johan,…

Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et utopie 1960,…

La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses…

Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves conclusions romanen…

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…