Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
secció
Disseny i arts gràfiques
Dibuix que representa l’aspecte d’un terreny, d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol com si hagués estat tallat segons un pla determinat.
Hom l’anomena també tall , bé que en dibuix industrial hom distingeix la secció del tall mentre que l’una representa només l’aspecte de la matèria tallada, l’altre recull la projecció sobre el pla de la secció d’elements, detalls, etc, no visibles en la dita secció
dependència
Psicologia
Medicina
Necessitat de continuar l’administració d’una droga un cop hom n’ha adquirit l’hàbit (habituació).
La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal
cordòfon
Música
Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.
Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
joieria
Arts decoratives
Art de treballar les joies.
Es distingeix de l'argenteria i de l'orfebreria, de les quals, però, forma part, pel fet que considera les joies en llur conjunt, en el qual intervenen el treball del metall preciós i el de les pedres precioses Hom l’engloba generalment en el concepte, més general, d' orfebreria
analogies
Matemàtiques
Fórmules de resolució de triangles esfèrics, emprades generalment per a comprovar els resultats trobats per altres mètodes (grups de Bessel, etc.).
Hom distingeix les fórmules trobades per Neper 1614 que donen el valor de tg 1 / 2 A + B, tg 1 / 2 a + b, tgs41/ 2 A - B, tg 1 / 2 a - b i les de Delambre i Gauss 1808, que relacionen els angles d’un triangle esfèric amb els costats oposats
contusió
Patologia humana
Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.
Hom distingeix la contusió de primer grau , amb l’aparició d’equimosi blau, la contusió de segon grau , amb hematoma de ràpid creixement bony, i la contusió de tercer grau , quan, a més d’haver-hi les manifestacions precedents, hom hi troba martirització dels teixits tous i de la pell
poblament
Sociologia
Concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l’espai.
L’anàlisi d’aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris A escala mundial els criteris bàsics són dos l’ecològic i el socioeconòmic Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics Amb aquests criteris s’expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds El criteri socioeconòmic es basa en les…
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina