Resultats de la cerca

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

S'inicià els anys vuitanta com a actor de teatre en programes de Televisión Española , però destacà sobretot com a doblador en castellà o català, entre d’altres, de Harrison Ford , Clint Eastwood , Marlon Brando ,  Michael Caine , Anthony Quinn o Ben Kingsley Fou també narrador de documentals Catalunya des de l’aire , 1997-98 Memòria de Catalunya, 2006 i fou també actor en diverses sèries de Televisió de Catalunya molt populars, especialment Plats bruts 1999-2002 i La Riera des del 2010, de la qual fou un dels protagonistes principals junt amb Mercè Sampietro

En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda

Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Les dades documentals sobre el castell de Carbasí són escasses La primera referència d’aquesta fortalesa és de l’any 1198, en què surt esmentada en el testament de Ramon de Vilademàger, el qual la llegà a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, també anomenada Guilleuma El 1202 és Bernat de Balsareny qui deixà, entre altres possessions, el castell de Carbasí al seu fill i hereu, Bernat Al segle XIV, l’infant Joan vengué al prior de Montserrat la jurisdicció de diversos castells entre els quals hi havia el de Carbasí

El poble de Sorita de Llitera és situat a 736 m d’altitud, a la part de tramuntana del terme de Baells, als vessants de ponent del pic de Sant Quilis El lloc, conjuntament amb el seu castell, foren conquerits a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell De la seva església parroquial, dedicada a sant Pere, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències històriques documentals hom sap tanmateix que formava part de l’oficialat d’Areny de Noguera, enclavament del bisbat d’Urgell dins el bisbat lleidatà fins el 1956