Resultats de la cerca

Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

Fou duc de Nemours i originà la dinastia imperial brasilera dels Orleans-Bragança

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra…

Durant l’alçament portuguès contra Castella, afavorí la causa del vuitè duc de Bragança, Joan II, que en esdevenir rei —Joan IV de Portugal— li atorgà diversos càrrecs i el títol de duc de Cadaval

Tercer fill del duc Albert I El 1308 rebé les possessions de Suàbia i d’Alsàcia Ajudà el seu germà, el duc Frederic I el Bell, que pretenia la corona germànica El 1314 fou derrotat pels suïssos a Morgarten

Fill del duc Carles Manuel I L’any 1603 fou tramès a Madrid amb l’esperança de poder ésser successor de la corona, però el pla es frustrà Esdevingut duc, acabà la guerra de Màntua i signà els tractats de Cherasco 1631 i de Rivoli 1635, que confirmaren la pressió francesa sobre el Piemont Lluità contra els espanyols a la Llombardia

Almirall i polític, net de Carles IV Era home d’idees liberals i afiliat a la francmaçoneria Complicat en el moviment progressista del 1846 a Galícia, fou bandejat A la caiguda d’Isabel II fou partidari d’Espartero Perdé la vida en un duel amb el duc de Montpensier

Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent Alfons IV li donà Sabadell 1418 i Cervera 1427 Assistí a les noces de Joan II de Castella 1418 i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra 1420 Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols 1422, on fou lloctinent general i perdé Gaeta 1424 Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons 1426 Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació…