Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903

Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850

Inicialment féu recerques en acústica i instruments musicals 1883, però després es dedicà a diverses aplicacions de l’electricitat ideà un calidòfon 1827, un telègraf 1837, un estereoscopi 1838, un sincronitzador de rellotges 1840, un criptògraf, diversos telègrafs, etc En l’actualitat és conegut especialment pel seu pont per a mesurar resistències, i que porta el seu nom

Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca