Resultats de la cerca
Es mostren 3184 resultats
Dos models de reconversió: la tèxtil llanera i la SEAT
Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les…
federació econòmica d’indústria
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya pel juliol del 1937, de finalitat semblant a la dels consells generals d'indústria, però amb objectius especialitzats.
Havia d’impulsar l’organització de serveis comuns en les empreses d’una mateixa branca industrial a fi d’estimular i harmonitzar llur desenvolupament Havia d’arribar a agrupar totes les empreses del país, i de fet el Consell d’Economia acabà assignant-li les mateixes funcions dels agrupaments o concentracions concentració 2 però només es constituí molt parcialment en la indústria química, en el ram del comerç i del crèdit i en la indústria tèxtil
Acord a Alemanya per a indemnitzar les víctimes del nazisme
El president alemany, Johannes Rau, i el canceller, Gerhard Schröder, signen a Berlín el compromís definitiu que permetrà indemnitzar les persones que durant el III Reich van ser obligades a treballar en règim d’esclavitud per a diferents empreses alemanyes L’Estat es farà càrrec de la meitat de la indemnització 5000 milions de marcs, i els 5000 milions restants, els cobriran les empreses implicades, com Daimler-Chrysler, Siemens o Volkswagen Les indemnitzacions beneficiaran uns 2 milions de persones
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya
oligopoli concentrat
Economia
Situació d’elevada concentració en què un nombre molt reduït d’empreses regulen els preus.
És típic en sectors com els de la producció de ferro, ciment, electricitat, etc
Parc Científic de la Universitat de València
Espai destinat a empreses innovadores en sectors amb un alt component en recerca i desenvolupament.
Ocupa 200000 m 2 al municipi de Paterna, prop del campus universitari de Burjassot-Paterna i de la ciutat de València
Agrupament Europeu d’Interès Econòmic
Economia
Instrument de cooperació europea, constituït per persones o empreses pertanyents a dos o més estats.
Titular de drets i obligacions, pot contractar i actuar davant la justícia, cooperant en les funcions posades en comú temporalment i compres, vendes, recerca i desenvolupament, producció, licitació en mercats públics, etc Els membres en són responsables solidàriament i illimitadament No té capital mínim i és regit per una assemblea i un gerent, i tributa per transparència fiscal
L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa
El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…
Arxivament del cas Movilma
El jutge de Barcelona Emili Soler decideix sobreseure el cas Movilma en no trobar rastres de delicte La investigació sobre Movilma va començar arran d’una denúncia per estafa contra les empreses constructores Movilma SA i Movilma SCCP, que van fer fallida l’any 1995 El cas es va polititzar quan va sortir a la llum que aquestes empreses havien estat regentades per dirigents del PSC, i que van rebre tracte de favor per part de l’Ajuntament de Barcelona en l’adjudicació de diverses obres municipals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina