Resultats de la cerca

L’origen d’aquest nom sembla ésser els balls que se celebraven, els dies de festa, al magatzem d’Antoni Nadal i Derrer, al carrer de Sant Pau de Barcelona, pel costum dels balladors de saludar-se amb cops a l’esquena

Guanyà una medalla d’or en 4 × 50 m lliure i una de bronze en 4 × 200 m estils als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 El 1994 establí els rècords d’Espanya dels 100 m braça, 100 m esquena i 200 m estils

La part més exterior del barb és de color fosc i constitueix l’anomenat punt negre , present sovint a la cara i a l’esquena de les persones de pell greixosa pot ésser extret per pressió La proliferació de barbs es denomina acne punctata

El seu palmarès inclou un bronze al Campionat Alemany 2004 Disputà els 50 m esquena i els 50 m i 100 m lliure als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i un Campionat del Món 2006 –les mateixes proves i els 200 m lliure– formant part de la selecció espanyola

Competí pel Club Natació Montjuïc, i es proclamà campiona de Catalunya de 100 m esquena 1962 També fou doble subcampiona estatal de 100 m i 200 m braça 1961, 1962, sempre a l’hivern excepte en el doble hectòmetre del primer any Participà en la primera trobada Portugal-Espanya 1959

Arribà al Futbol Club Barcelona el Nadal del 1969, i guanyà la Copa 1970 Una lesió a l’esquena precipità la seva marxa, al juny del 1971 També entrenà el West Bromwich Albion, l’Ajax, el Sevilla i l’Ethnikos En la seva etapa a l’equip holandès descobrí Johan Cruyff

Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat

Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat

Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua

El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud